Podríem dir que hi
ha tres distòpies en l’àmbit literari que són imprescindibles, aquestes tenen
en comú un Estat que controla, manipula i amaga informació a la societat. Amb
aquests tres termes podríeu pensar que estan narrant el present, però no, en
aquestes realitats l’individu no té cap tipus de llibertat, ni de pensament ni
d'acció, són titelles a les mans dels governs que fan amb ells el que volen,
posant com a excusa, l’evolució i la perduració de l’ésser humà.
La primera distòpia
que us presento és una de les més conegudes, i d'on van treure el nom del
reality televisiu que per molt que em pesi, persisteix any rere any.
Autor: George Orwell
Pàgines: 266
Editorial: Circulo
de lectores
En ella podem
trobar un Estat omnipresent encapçalat pel seu líder, el qual és anomenat el “Gran
Hermano”, en el qual tots els individus són controlats per les “telepantallas”
les 24h del dia, no tenen dret ni a una llibertat de pensament íntim, i inclús,
s’ha creat una nova llengua, la “Neolengua”, la qual és una simplificació d'aquesta,
per tal d'evitar diversitat de paraules i el treball del pensament, i així,
poder controlar amb més facilitat a la població.
Text destacable:
...Para el futuro o para el pasado, para la época en que se pueda pensar libremente, en que los hombres sean distintos unos de otros y no vivan solitarios.... Para cuando la verdad exista y lo que se haya hecho no pueda ser deshecho: Desde esta época de uniformidad, de este tiempo de soledad, la Edad del Gran Hermano, la época del doblepensar... ¡Muchas felicidades!...
La següent distòpia
porta el nom de la temperatura a la qual el paper es crema, i va inspirar el
títol del documental "Fahrenheit 9/11" de Michael Moore.
Autor: Ray Bradbury
Pàgines: 176
Editorial:
DeBolsillo
Aquesta distòpia ens
mostra un futur on els bombers tenen la missió de provocar incendis per tal de
cremar llibres, ja que la lectura està terminalment prohibida. Com en 1984, el
pensar és un perill, i la lectura incita a exercitar el cervell, la qual cosa,
impedeix ser feliç. El protagonista,
Montag, és un bomber que un dia es troba amb una noia bastant peculiar, Clarice,
i que aquesta li farà qüestionar tota la seva vida i el sistema en si.
Text destacable:
...Cuando muere, todo el mundo debe dejar algo detrás. Un hijo, un libro, un cuadro, una casa, una pared levantada o un par de zapatos. O un jardín plantado. Algo que tu mano tocará de un modo especial, de modo que tu alma tenga algún sitio a donde ir cuando tú mueras, y cuando la gente mire ese árbol, o esa flor que tú plantaste, tú estarás allí. "No importa lo que hagas, en tanto que cambies algo respecto a como era antes de tocarlo, convirtiéndolo en algo que sea como tú después de que separes de ellos tus manos...
I per últim, una
distòpia que el seu títol obté l’origen del V acte de l’obra “La tempestad” de
William Shakespeare, quan la Miranda pronuncia el seu discurs.
Autor: Aldous Huxley
Pàgines: 256
Editorial:
DeBolsillo
Aquesta ens mostra
una societat on el desenvolupament de la tecnologia reproductiva permet el
cultiu humà, fent així, que cada persona que neix ja tingui uns objectius, uns
desitjos, unes habilitats i unes expectatives marcades, atorgant-li així, un
futur planificat que ajudarà a mantenir una societat totalment organitzada. A més,
la humanitat és saludable, desenfadada, sense cap tipus d'enveja, i les guerres
i la pobresa han estat eradicades. Lo dolent, és que tot això, ho han pogut aconseguir
sacrificant moltes altres coses igual d'importants, com són la família, la
diversitat cultural, l’art, la ciència, la literatura, la religió i la
filosofia, entre d'altres.
Text destacable:
...La felicidad real siempre aparece escuálida por comparación con las compensaciones que ofrece la desdicha. Y, naturalmente, la estabilidad no es, ni con mucho, tan espectacular como la inestabilidad. Estar satisfecho de todo no posee el encanto que supone mantener una lucha justa contra la infelicidad, ni el pintoresquismo del combate contra la tentación o contra una pasión fatal o una duda. La felicidad nunca tiene grandeza...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada