“Por qué los
hombres no escuchan y las mujeres no entienden los mapas” és un llibre escrit
conjuntament pel matrimoni Pease. Aquest llibre ja comença advertint-nos que si
som unes feministes extremistes no ens agradarà el que trobarem, la qual cosa,
ja fa grinyolar. No perquè em consideri una feminista extrema, perquè
sincerament crec que no ho sóc, sinó perquè un llibre que ja avisa des d’un
primer moment d’això significa que segurament carregarà en contra de les dones.
A més, ja ens diu que molts dels entrevistats no volien contestar les preguntes
per tal de no ser acusats de sexistes, cosa que fa que s’instauri en el nostre
subconscient la idea de que no sortiríem ben parades si aquests parlessin
obertament.
Tot i així, no vaig
prendrem aquest començament com una amenaça. A aquesta conclusió he arribat un
cop finalitzat el llibre i “investigat” una mica.
Bé, la sinopsis del
llibre diu així:
"Existen problemas que llevan siglos confundiendo a hombres y mujeres. Los Pease se sirven de los más novedosos descubrimientos científicos sobre el cerebro, de los estudios sobre los cambios sociales, de la biología evolutiva y de la psicología para enseñarle a sacar el máximo partido de sus relaciones o, empezar a comprender de qué planeta viene su pareja."
Què dir d’aquest
llibre? El principi enganxa, et treu algun somriure de tant en tant per algunes
bromes sobre els actes dels diferents sexes, i t’identifiques en alguns
exemples que es plasmen. Tot i així, acaba sent repetitiu, les idees per les
quals som d’una manera o d’una altre es van reiterant una vegada i una altre,
la qual cosa, fa que perdi la força que té en un inici. A més, que els “nous
descobriments científics” dels que fan gala deixen bastant a desitjar.
Personalment, al
acabar el llibre em va deixar el regust de què les dones només som bones
professionalment en el camp social, per dir-ho d’alguna manera, ja que des dels
principis dels temps hem tingut el pes de la criança de les criatures i de la
família, i que això ens ha fet desenvolupar-nos en aquesta direcció, i no en
una altre. A més, en un moment del llibre es fan la pregunta si podem millorar
la nostra habilitat espacial, i responen que sí, però que això ens costaria
milers d’anys d’aconseguir, com si aquest desenvolupament no valgués la pena
treballar-lo perquè no hi haurà un resultat a curt termini.
El títol em va cridar l'atenció i alhora em va provocar rebuig, i amb la teva crítica, no crec pas que el llegeixi.
ResponElimina