“El viejo y el mar”
és una de les obres més famoses d’Ernest Hemingway, i la que li va atorgar el
Premi Pulitzer d’Obres de Ficció l’any 1953. A més, cal destacar que també va ser guardonat
amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1954.
Vaig veure aquesta
petita novel·la amagada entre moltes d’altres a la prestatgeria i em va cridar
l’atenció, mai havia llegit res d’aquest autor, i sabia que aquesta havia estat
en anys passats una de les lectures obligades a l’escola. És irònic que quan
anava a l’escola defugia de totes aquestes lectures obligades, i que ara en
canvi, em cridin l’atenció.
“El viejo y el mar”
tracta sobre un vell pescador que porta una llarga temporada sense pescar res,
fet que fa que s’endinsi al mar a cercar un peix que mereixi la pena. La
història en si, es centre en la captura d’un gran peix i totes les adversitats
que haurà d’afrontar per fer-ho. Tot i que l’argument d’aquesta novel·la a
primera vista és molt simple, té un rerefons molt més profund, on la superació,
la saviesa de l’experiència, la proximitat del final de la vida, la victòria i
la derrota són les grans protagonistes d’aquesta història.
Hi haurà gent que
li haurà tret molt de suc, però jo no em trobo entre aquestes, sincerament, no
m’ha cridat gens l’atenció. Per mi, és una obra molt curta i que per la seva
llargada l’he trobat bastant avorrida. Potser l’únic que la salva són les
últimes 30 pàgines, i tenint en compte que en té aproximadament 140, crec que
són poques.
Pel que he pogut observar
per Internet i pel que el meu entorn m’ha mostrat, és una obra d’aquestes que o
agraden molt o no se li troba re extraordinari, fet que fa que em doni més
ràbia pertànyer en aquest últim grup.
Tot i que ara per
ara no tinc intenció de seguir llegint a aquest autor, no descarto que a la
llarga intenti llegir-me “Per qui toquen les campanes”, tot i així, el temps ja
decidirà.
