Pel·lícules Disney basades en llibres

Crec que a tots quan sentim la paraula Disney se'ns ve a la ment alguna de les pel·lícules d'animació de la nostra infància, inclús en l'actualitat, a vegades torno a reveure alguna d'elles (però shhht, què això és un secret!).

Doncs bé, moltes d'aquestes pel·lícules que hem idolatrat durant els nostres anys d'infantesa estan basades en obres literàries, algunes de relats curts o contes i altres de novel·les més “consistents”.

Per ara, jo m'he llegit tres, que han caigut a les meves mans per casualitat i no per ser una cosa planificada. 

Aquestes tres són:

El libro de la selva (El libro de las tierras vírgenes) de Rudyard Kipling

Va caure a les meves mans per ma mare, la qual em va comentar que li havia encantat de petita, i jo, sense tenir res per llegir vaig optar per donar-li una oportunitat, tot i que la pel·lícula no era de les meves preferides. El llibre em va semblar força entretingut però sincerament prefereixo el film, ja que hi ha moments en que es fa bastant pesat, no hem d'oblidar que és un llibre escrit l'any 1894 i que l'estil dista bastant del que estic acostumada. Aquest llibre té unes 440 pàgines.

Peter Pan de James Matthew Barrie

Crec que és el primer llibre que vaig llegir en format e-book, estava entre els llibres que et venien ja amb aquest, i al veure'l em va fer gràcia, ja que la pel·lícula sempre m'havia captivat de petita. Inclús un cop em vaig farcir de totes les proteccions de patinatge que tenia, i vaig saltar des de sobre del llit de matrimoni cap al menjador cridant: Puc volar!!! O Sóc Peter Pan!! (ara no recordo exactament les paraules). La meva cara l'il·luminava una il·lusió innocent que com podeu comprendre es va esfumar en el mateix moment que el meu cos s'estellava contra el terra... Bé, aquest llibre és del 1904, té unes 96 pàgines i és molt fàcil de llegir i bastant entretingut, lo dolent és que la pel·lícula és calcada al llibre, la qual cosa fa que esperis una mica més d'aquest.

Las aventuras de Pinocho de Carlo Collodi

És l'últim que m'he llegit, també en format e-book, i si la pel·lícula era una d'aquelles que veus un cop i et queda un mal sabor de boca, el llibre no s'allunya massa d'aquella sensació... És un llibre escrit al 1882-1883, i són 266 pàgines de lliçons ètiques i morals, una seguida d'una altre, la qual cosa fa que es converteixi la lectura en una monotonia constant que fa que et desesperis i demanis que llencin a Pinocho a la foguera d'una vegada per totes. Potser he estat una mica bèstia, és un llibre que es pot llegir però que crec que se li podria haver tret molt més suc, també és cert que me'l vaig llegir bastant seguit, segurament està enfocat per ser un llibre de lectura nocturna per nens petits, on cada nit se'ls hagi d'explicar un capítol o dos com a molt, la qual cosa fa que cada nit tinguin una petita historieta i aventura d'aquest personatge de fusta.

Dels pendents que encara em queden per llegir, els que més em criden l'atenció, tot i que no tinc pressa són:

1. Alicia en el País de las Maravillas de Lewis Carrol.
2. 101 dálmatas de Dodie Smith
3. La sirenita de Hans Christian Andersen
4. Oliver Twist (Oliver y su pandilla) de Charles Dickens
5. Hamlet (El rey León) de William Shakespeare

Llocs que et fan perdre el fil

Tornada de la Setmana Santa (d'acord, vaig tornar dimarts però fins avui no m'he posat a escriure) se'm passa pel cap si sóc l'única que té un indret que encara que s'ho proposi, quan està allà, és incapaç de seguir amb els seus hobbies habituals (llibres, sèries, xarxes socials...).

Per mi, aquest indret és un petit poble perdut del Berguedà, que regento abans de tenir memòria i que em transporta a una altre realitat. Quan estic allà, la meva vida és el carrer, la meva família són les persones que hi conviuen i el meu entreteniment són les converses i les muntanyes del voltant.

Passo el mínim temps a casa i abandono els llibres començats a dins la maleta, els quals com una il·lusa transporto des de Barcelona amb la fe cega que tindré algun moment per endinsar-me entre les seves pàgines.

Per aquest motiu, els dos llibres que estic llegint segueixen a la meitat, m'he estat dues setmanes sense obrir-los, una estant al poble, i l'altre físicament a Barcelona però amb el cap encara a Sant Corneli (sí, aquest és el culpable de tot).

Avui prometo tornar-me a endinsar en ells, tot i que això suposi acceptar que ja he tornat als fums de la ciutat, al seu ritme trepidant i el seu soroll artificial. No em mal interpreteu, per molt que digui, no podria viure sense la ciutat, però tot i així, sempre hi haurà un regust amarg en la seva tornada.