Sincerament, no sóc
lectora de poesia, mai m'ha cridat l'atenció llegir-me un llibre de poemes, tot
i així, si hagués de dir-ne un que em va captivar i impactar en el
seu moment, i que actualment segueix posant-me els pèls de punta, seria un poema que es pot trobar just a l'inici del llibre "Si
això és un home" de Primo Levi. Aquest llibre és un dels pocs llibres que sent d'obligada lectura a l'escola me'l vaig llegir amb ganes, i me'l vaig acabar. Però començant amb aquest poema, qui es podia resistir? Aquest diu així:
Pels no
familiaritzats amb el terme, una distòpia és una utopia negativa, així que és
lo contraposat a una societat ideal, una societat opressiva, totalitària i indesitjable.
Podríem dir que hi
ha tres distòpies en l’àmbit literari que són imprescindibles, aquestes tenen
en comú un Estat que controla, manipula i amaga informació a la societat. Amb
aquests tres termes podríeu pensar que estan narrant el present, però no, en
aquestes realitats l’individu no té cap tipus de llibertat, ni de pensament ni
d'acció, són titelles a les mans dels governs que fan amb ells el que volen,
posant com a excusa, l’evolució i la perduració de l’ésser humà.
La primera distòpia
que us presento és una de les més conegudes, i d'on van treure el nom del
reality televisiu que per molt que em pesi, persisteix any rere any.
Títol: 1984
Autor: George Orwell
Pàgines: 266
Editorial: Circulo
de lectores
En ella podem
trobar un Estat omnipresent encapçalat pel seu líder, el qual és anomenat el “Gran
Hermano”, en el qual tots els individus són controlats per les “telepantallas”
les 24h del dia, no tenen dret ni a una llibertat de pensament íntim, i inclús,
s’ha creat una nova llengua, la “Neolengua”, la qual és una simplificació d'aquesta,
per tal d'evitar diversitat de paraules i el treball del pensament, i així,
poder controlar amb més facilitat a la població.
Text destacable:
...Para el futuro o
para el pasado, para la época en que se pueda pensar libremente, en que los
hombres sean distintos unos de otros y no vivan solitarios.... Para cuando la
verdad exista y lo que se haya hecho no pueda ser deshecho: Desde esta época de
uniformidad, de este tiempo de soledad, la Edad del Gran Hermano, la época del
doblepensar... ¡Muchas felicidades!...
La següent distòpia
porta el nom de la temperatura a la qual el paper es crema, i va inspirar el
títol del documental "Fahrenheit 9/11" de Michael Moore.
Títol: Fahrenheit
451
Autor: Ray Bradbury
Pàgines: 176
Editorial:
DeBolsillo
Aquesta distòpia ens
mostra un futur on els bombers tenen la missió de provocar incendis per tal de
cremar llibres, ja que la lectura està terminalment prohibida. Com en 1984, el
pensar és un perill, i la lectura incita a exercitar el cervell, la qual cosa,
impedeix ser feliç. El protagonista,
Montag, és un bomber que un dia es troba amb una noia bastant peculiar, Clarice,
i que aquesta li farà qüestionar tota la seva vida i el sistema en si.
Text destacable:
...Cuando muere,
todo el mundo debe dejar algo detrás. Un hijo, un libro, un cuadro, una casa,
una pared levantada o un par de zapatos. O un jardín plantado. Algo que tu mano
tocará de un modo especial, de modo que tu alma tenga algún sitio a donde ir cuando
tú mueras, y cuando la gente mire ese árbol, o esa flor que tú plantaste, tú
estarás allí. "No importa lo que hagas, en tanto que cambies algo respecto
a como era antes de tocarlo, convirtiéndolo en algo que sea como tú después de
que separes de ellos tus manos...
I per últim, una
distòpia que el seu títol obté l’origen del V acte de l’obra “La tempestad” de
William Shakespeare, quan la Miranda pronuncia el seu discurs.
Títol: Un mundo
Feliz
Autor: Aldous Huxley
Pàgines: 256
Editorial:
DeBolsillo
Aquesta ens mostra
una societat on el desenvolupament de la tecnologia reproductiva permet el
cultiu humà, fent així, que cada persona que neix ja tingui uns objectius, uns
desitjos, unes habilitats i unes expectatives marcades, atorgant-li així, un
futur planificat que ajudarà a mantenir una societat totalment organitzada. A més,
la humanitat és saludable, desenfadada, sense cap tipus d'enveja, i les guerres
i la pobresa han estat eradicades. Lo dolent, és que tot això, ho han pogut aconseguir
sacrificant moltes altres coses igual d'importants, com són la família, la
diversitat cultural, l’art, la ciència, la literatura, la religió i la
filosofia, entre d'altres.
Text destacable:
...La felicidad real siempre aparece escuálida por comparación con las
compensaciones que ofrece la desdicha. Y, naturalmente, la estabilidad no es,
ni con mucho, tan espectacular como la inestabilidad. Estar satisfecho de todo
no posee el encanto que supone mantener una lucha justa contra la infelicidad,
ni el pintoresquismo del combate contra la tentación o contra una pasión fatal
o una duda. La felicidad nunca tiene grandeza...
...Asseguda al vell
porxo observaves el cel amb la mirada perduda, sobre les cames se’t podia distingir
el teu llibre preferit, aquell llibre que no et cansava mai, aquell amb un jove
vampir encapçalant la portada. Jo et mirava des de la finestra de la cuina, i en
aquell precís instant, vaig adonar-me que m’havies deixat, que el llop t’havia
tornat a engolir, aquell llop que et feia oblidar-ho tot, aquell que et
consumia per portar-te a la foscor més absoluta, aquell que et separava de mi,
i del món real.
Vaig apropar-me a
tu, vaig tocar-te el braç amb tendresa i la teva mirada em va traspassar, t’havies
anat, m’havies tornat a deixar... sol, en aquella casa vella que em recordava
els anys passats, quan encara estaves amb mi les vint-i-quatre hores del dia, i
no, un cop cada quatre mesos. Però això, s’havia acabat, vaig seure’m al
costat, vaig agafar-te el llibre i vaig començar a llegir en veu alta, seria l’última
lectura que féssim vius...
Abans de començar
vull deixar clar que sóc una d'aquelles lectores que van néixer gràcies al món
de Harry Potter i al revolt que aquest va tenir. Potser és per això que em feia
por començar aquest llibre, ja que era conscient que tenia a l’autora idealitzada,
i això, podia ser un factor molt negatiu a l'hora d'endinsar-me en la lectura
d'un nou llibre seu, el qual, no tenia res a veure amb el món màgic que em va empènyer
a aficionar-me als llibres.
Tot i que La vacant imprevista va sortir a la venta simultàniament en català i en castellà el 19 de desembre, no és fins a finals de febrer que em decideixo a començar-lo, la qual cosa, em va atorgar temps suficient per acabar d'intentar fer baixar a l'autora al món terrenal i poder fer una lectura i una crítica el més objectiva possible.
La vacant imprevista és la primera novel·la de Rowling dirigida al públic "adult", aquesta ha tingut nombroses crítiques, i com és normal, no totes han estat positives, però això no ha impedit que les ventes d'aquest el posessin entre els primers llibres més venuts de Gener. L'història d'aquesta novel·la es situa en un petit poble d'Anglaterra, anomenat Pagford, on inesperadament mor un regidor de l'ajuntament (Barry Fairbrother), deixant així, una plaça vacant que pot ser decisiva pel futur del poble. Aquest sobtat esdeveniment impacta a tota la població, i fa que les desaveniències entre els habitants d'aquest s'intensifiquin i prenguin més força, ja que s'origina una lluita per tal d'ocupar el lloc que ha quedat vacant a l'ajuntament. Així, Rowling amb aquesta novel·la, ens mostra tant els problemes familiars com els problemes socials existents en una petita localitat, mitjançant un conflicte polític. Cal esmentar que en les primeres 100 pàgines, Rowling se les passa presentant cada família que resideix a Pagford, tros que resulta avorrit, pesat i força confús, però un cop ha passat aquest tram, la història o millor dit alguns personatges comencen a despertar algun interès, com la personalitat d'en Fats, un adolescent revel amb una visió del món molt particular; la dura vida de la Krystal, una noia que viu al barri baix del poble (Els Fields), amb mare drogoaddicta i al càrrec del seu germà petit; la Kay, la treballadora social que porta el cas de la Krystal; per posar alguns exemples concrets. Tot i que la novel·la es catalogui per a adults, és convenient deixar constància que és perquè en alguns casos s'usen paraules grolleres, hi ha alguna escena de sexe (les quals, deixen bastant a desitjar) i mostra una realitat força crua, tot i així, crec que és completament viable com a lectura per adolescents. A més, cal esmentar que en aquest llibre, els joves tenen un protagonisme amb molt de pes i moltes de les seves accions tenen grans repercussions en el món adult, la qual cosa, fa que per mi segueixi havent una essència de la Rowling de Harry Potter en aquest. Podria destacar molts aspectes importants que es mostren en aquest llibre, però no acabaria, així que numeraré 10 per tal de no fer una entrada quilomètrica:
Temàtiques com el bullying, els maltractaments, les drogoaddiccions, la delinqüència, la pubertat, la immigració, els prejudicis, les traïcions... omplen les pàgines de "La vacant imprevista".
Critica a les xarxes socials i a l'anonimat que aquestes permeten.
Critica als Treballadors Socials que només veuen als pacients com simples números de casos i elogia als que s'impliquen.
Critica a la política i a les competències territorials: Com tothom intenta treure's el problema de sobre, com es posa la crisi com excusa per retallar en l'àmbit social.
Critica les accions de les persones, com per sentir-nos millor som capaces de fer mal als altres i de divertir-nos amb el patiment aliè.
Egoisme vs Pensament social: Com es responsabilitza i es culpabilitza a la gent amb problemàtiques de totes les dificultats que s'esdevenen.
Problemes socials vs Problemes personals: Els dos s'influencien a l'un a l'altre, no podem evitar ni amagar cap dels dos, hem d'afrontar-los i lluitar per solucionar-los.
La universalitat dels secrets personals i amagats: Siguis de la classe social que siguis, de l'edat que tinguis, de l'ètnia que siguis... tothom té secrets inconfessables, i aquests poden tenir una gran influència en els teus actes i pensaments.
Els grans somnis trencats de cada un: A vegades les expectatives de futur no es compleixen, a vegades les accions per arribar a un lloc en concret es veuen aniquilades de cop per causa d'un esdeveniment inesperat, no sempre s'assoleix el que es vol però aquella ombra del futur no assolit et pot perseguir en el teu present.
I per acabar, la hipocresia de la societat, les mentides dites amb un somriure fals, les xafarderies que emmetzinen el nostre dia a dia... totes elles tenen un paper vital en "La vacant imprevista".
Sincerament, és un llibre que ha costat que m'atrapés, però un cop ho fa és com obrir una porta a reflexions molt reals, és com entrar en un món que està a la cantonada de casa. Cal esmentar que la cruesa i la foscor que envolta el llibre, els personatges i les històries no deixen que t'identifiquis en un personatge en concret, però sí, en algunes accions, en alguns pensaments o en algunes ideologies que aquests encarnen en algun moment donat. Per tant, tot i que és un llibre que es podria haver estalviat bastantes pàgines, que té una introducció massa llarga i pesada, i que no es caracteritza per ser un llibre d'acció, m'emporto un bon sabor de boca, i no entenc les crítiques tan destructives que li han fet algunes persones.
Personatge preferit: Fats.
Text destacable:
"Era curiós observar com sovint tot funcionava al revés de com et deien; començava a pensar que capgirar tots i cadascun dels coneixements adquirits era l'única manera de trobar la veritat. Volia travessar laberints foscos i lluitar amb l'estranyesa amenaçadora que hi habitava; volia esberlar la beateria per deixar al descobert la hipocresia; volia trencar tabús i esprema'n els cors sanguinolents per extreure'n saviesa; volia assolir un estat de gràcia amoral i tornar a ser batejat en la ignorància i la senzillesa."
Avui 8 de març, Dia
de la Dona Treballadora, cal recordar que…
…no és un dia de
celebració, sinó de reivindicació...
...tot i néixer amb
les mateixes potencialitats que els homes, hem estat rellevades a un segon
terme...
...ens han educat
per ser passives i subordinades...
...hem estat
sotmeses a l’autoritat dels marits...
...rellevades a la dedicació de la cura dels fills i de la llar...
...sense tenir cap
tipus de veu ni tingudes en compte per cap qüestió...
És cert que no
estem tan malament com abans, gràcies a la lluita i la perseverança hem
aconseguit...
...el sufragi universal
femení, és a dir, el dret al vot...
...el dret al
divorci i al matrimoni civil...
...el dret a l’avortament...
...el dret a l’educació
de totes les matèries i a tots els ensenyaments...
...el dret a la
participació política...
...el dret a
introduir-nos al món laboral...
...el dret a
pensar, a ser i a viure en plena llibertat i independència...
Tot i així, no ens podem
relaxar perquè encara hi ha molt camí per recórrer, no oblidem que...
...segueixen
existint desigualtats en el mercat laboral entre homes i dones...
...som menys
valorades i pitjor retribuïdes...
...les empreses són
liderades majoritàriament per homes...
...hi ha una gran
bretxa salarial, és a dir, una gran diferència en el salari mitjà...
...tenim menors
prestacions i pensions més baixes...
...els homes que
agafen el permís de paternitat s’han reduït a causa de la crisi... ...dediquem el doble de temps que els homes en les tasques de la llar...
...les xifres de violència
de gènere encara escandalitzen...
...no ha hagut cap
dona al càrrec de la Generalitat de Catalunya...
...i així podríem
seguir fins demà...
Simplement recordar
que la lluita no ha acabat, i recolzar a totes les mares treballadores, a totes
les dones que pateixen desigualtats, a totes les nenes que reben una educació
manipulada encarada a fer-les delicades i fràgils... en resum, a totes les
dones de la societat.
...No baixarem el cap,
no permetrem passos enrere, seguirem endavant, costi el que costi...
Dexter és una sèrie
policíaca i de suspens, en que la primera temporada es basava en la novel·la de Jeff Lindsay. És una creació de James Manos Jr, i tracta sobre un forense especialitzat en l’anàlisi
de les esquitxades de sang que es troben en les escenes dels crims. Aquest
treballa en el Departament de Policia de Miami, i tot i que a primera vista
sembli un home corrent, en realitat és un psicòpata en sèrie. Però no un psicòpata
qualsevol, sinó que des de ben petit el seu pare adoptiu el va ensenyar a
seguir un codi, el qual fa que Dexter només mati a assassins i delinqüents que
han aconseguit escapar de la justícia.
Per ara s’han emès
set temporades, i tot i que en general es pot dir que és una sèrie original i
amb una gran qualitat tant en l’argument com en l’actuació, s’ha de confessar
que no totes les temporades han estat a la mateixa altura. Crec que és una bona
notícia la confirmació de que la següent temporada, que serà la vuitena emesa,
serà la definitiva, ja que passa massa sovint que bones sèries han acabat
desprestigiades a conseqüència d'un allargament excessiu de la trama. Tot i que
trobaré a faltar a un dels meus assassins en sèrie preferits i a l'opening, que per mi és un dels meus predilectes, crec que és el
millor i espero que la nova i última temporada, que s’estrenarà en el mes de
juny, estigui a l’altura de les circumstàncies i ens regali un final apoteòsic.
Però no tot són notícies
amb regust amarg, sinó que Showtime ha aprofitat per donar a conèixer el
llançament de dues sèries noves, Masters of Sex, que s’estrenarà al setembre,
i Ray Donovan que ho farà just després dels capítols de Dexter.
Personalment, em
crida més l’atenció Masters of Sex, i segurament la tindré present per
seguir-la, no puc dir el mateix de Ray Donovan, que no m’acaba de cridar l’atenció i que només el temps dirà si l'acabaré visionant o no.
En el següent tràiler podeu veure
una mica en què consistirà cada una:
Masters of Sex, està basada en un llibre de Thomas Maier, seran 12 capítols i la seva emissió començarà a finals de setembre. Aquesta sèrie es centrarà en els personatges de William Masters (ginecòleg) i Virginia Johson (psicòloga), que conjuntament realitzaran un estudi sobre la naturalesa de la resposta sexual humana a mitjans dels anys 60, revolucionant així, la manera que tenia la societat nord-americana de veure les relacions de parella en aquella època. I Ray Donovan, és una sèrie creada per Ann Biderman, composada també per 12 capítols que s'emetran a finals de juny. Aquesta tractarà sobre un home que és contractat pels rics i poderosos de Los Ángeles per tal de que solucioni els seus problemes, tot i ser un expert en aquest tema, tindrà dificultats al afrontar els seus propis maldecaps, ja que inesperadament, el seu pare serà alliberat de presó, atorgant-li a Ray, noves preocupacions a fer front. Per tant, ara només queda esperar a que arribi l'estiu, i aquest doni pas al final d'una gran sèrie, i al començament d'altres, que esperem que ens atrapin de la mateixa manera que ho ha fet Dexter.
Pels que arribeu
tard, American Horror Story és una sèrie creada per Ryan Murphy i Brad Falchuk,
els quals ja han treballat junts en sèries com Glee o Nip/Tuck. AHS és una sèrie
que barreja els gèneres de drama, misteri i terror, i que actualment té dues
temporades emeses, i amb una tercera en procés de gravació. Aquesta, és una sèrie d'antologia, és a dir, que en cada temporada la seva trama varia.
Totes les temporades tenen actors en comú que representen altres papers, tot i així, la
història de cada una es desenvolupa en escenaris diferents.
Sincerament, el que
més m’impacta d'aquesta sèrie són els openings, el tema musical és composat per
César Davila-Irizarry i Charlie Clouser. Les dues primeres temporades
comparteixen la música, però l’acompanyen escenes diferents, tot i així, en les
dues, les escenes són bastant macabres, tètriques i gòtiques, ajudant-se així, d'imatges
de fotos en blanc i negre, nines, avortats, deformats, verges, sang, i alguna
escena de sexe. Personalment, són openings que em recorden el de True Blood, en
el qual també s’intercalen diferents imatges i escenes, les quals, et deixen al
final un mal estar i un mal rotllo general acompanyats d'una gran expectació,
ja que estan cuidats al detall i es nota la feina que hi ha darrera de cada un
d'ells.
American Horror Story La primera
temporada es centra en una família composada pel Ben (un marit que ha estat
infidel), la Vivien (una esposa que acaba de patir un avortament), i la Violet
(una filla amb problemes depressius). Aquests es muden a una mansió de Los
Angeles per tal d'intentar començar de nou i deixar els problemes en el passat,
però no saben que s’estan establint en una casa encantada.
Aquesta temporada va
ser ben rebuda i va tenir bones crítiques, a més, va ser nominada per varis
premis en els Premis Golden Globe i va guanyar un Premi Satellite.
American Horror
Story consta de 12 capítols d'uns 45 minuts cada un aproximadament, i cal
esmentar que aquesta temporada t’absorbeix en un misteri que no comences a entendre
fins que aquesta ja ha avançat bastant, i és llavors quan pots començar a unir
les peces del trencaclosques.
American Horror Story: Asylum És la segona temporada i va ser estrenada el 17 d'octubre del 2012 a la Fox.
Aquesta es desenvolupa en un manicomi, en l'Institució Mental de Briarcliff l'any 1964, i segueix la història d'alguns pacients, doctors i infermeres que el regenten.
L'hospital psiquiàtric està portat per la germana Jude (una monja que tracta els pacients amb duresa) i el monsenyor Timothy O'Hara (un eclesiàstic amb una forta ambició per arribar al Vaticà), els quals són ajudats per la germana Eunice (una jove dolça i amb una gran innocència), pel doctor Arthur Arden (un metge amb un passat obscur) i pel doctor Oliver Thredson (un psiquiatre que tractarà en Kit), entre d'altres. Aquests tindran que cuidar a diferents pacients amb tipologies completament variades, des d'homosexuals a psicòpates en serie, dels quals podem destacar, a la Shelley (una nimfòmana), el Kit (un assassí que diu que el veritable responsable de la mort de la seva parella són els extraterrestres), la Lana (una periodista lesbiana) i la Grace (una assassina que es declara innocent).
La història es va complementant mitjançant flashbacks que ens mostren el passat dels personatges i mirades de futur que es van entrelligant entre si, jugant així amb el passat, el present i el futur d'aquests. A més, la temporada tracta temes com el nazisme, el mal i el bé, extraterrestres, l'experimentació amb persones...
Tot i que les xifres mostren que ha hagut una pèrdua d'espectadors en aquesta temporada, personalment m'ha agradat més que la primera. Si que en alguns moments l'he trobat una mica massa irreal, amb el tema dels extraterrestres per exemple, però ha estat molt més fosca, més tètrica i per mi, més treballada.
Confirmada Tercera Temporada
Encara no té data d'emissió, tot i que es creu que començarà a finals del 2013, i es sap poca cosa sobre la trama i el nom que tindrà, tot i així, es sap que repetiran alguns actors. Per ara els actors que són confirmats que repetiran són la Jessica Lange (1º Temp: Constance, 2º Temp: Germana Jude), Evan Peters (1º Temp: Tate Langdon, 2º Temp: Kit Walker), Sarah Paulson (1º Temp: Billie Dean, 2º Temp: Lana Winters), Lily Rabe (1º Temp: Nora Montgomery, 2º Temp: Germana Mary Eunice) i Frances Conroy (1º Temp: Moira O'Hara, 2º Temp: Shachath, l'àngel de la mort). I amb molts números de tornar, Taissa Farmiga (1º Temp: Violet). A més, també s'ha confirmat el fitxatge de Kathy Bates, la qual farà en un primer moment d'amiga de Jessica Lange, i finalment, es convertirà en la seva pitjor enemiga.
La tercera temporada tractarà sobre un romanç, tot i que aquest no serà el típic de parelleta feliç, sinó que anirà acompanyat de dificultats i pinzellades tètriques. Tot i així, han avançat que hi haurà un punt més còmic que aquesta última temporada i que estarà ambientada en l'actualitat i es localitzarà en varies ciutats diferents. Pel que sembla, la sèrie no deixarà de tenir flashbacks del passat, transportant-nos així a èpoques anteriors i futures. El que es pot sobreentendre per les paraules del director és que Evan Peters tornarà a ser un "psicòpata" i que Jessica Lange serà una dona amb lideratge i amb molt de glamur, la qual serà la protagonista principal d'aquesta nova temporada. La història d'aquesta temporada es centrarà en les Bruixes de Salem, cosa que fa que les ganes de que arribi ja l'inici augmentin. Ara només faltarà esperar a que s'acabi de rodar i que donin el tret de sortida.
"The
Waldo Moment" és el tercer i últim capítol de la segona temporada de Black
Mirror, per mi el més fluix d'aquesta.
El
capítol ens fa una crítica a la política i a la manipulació que pot rebre la
societat en general mitjançant programes i personatges televisius. Aquest
tracta sobre un programa de televisió que crea un dibuix animat (Waldo), el
qual, critica als líders dels partits polítics que estan en plena campanya, cosa
que fa que sigui seguit per una gran massa de gent. Al tenir tanta popularitat,
el seu equip opta per fer-lo candidat a les eleccions. I fins aquí puc llegir
sense fer spoilers, tot i així, us deixo el tràiler del capítol amb anglès, per variar.
Com
he dit, per mi és un dels capítols més fluixos de la sèrie en si, juntament amb
el segon de la primera temporada que se’m va fer bastant pesat i monòton, i a més,
no em va impactar tant com els altres.
En
aquest, més que una crítica futurista veig més una crítica del present, i dels “vots
perduts” que podent fer que la balança s’inclini cap un cantó o l’altre, al
donar-los a un “partit inútil” poden acabar ajudant a que aquesta balança es
decanti cap a un candidat que beneficiï menys al poble, perjudicant així, a
tota la societat. Amb això, no vull criticar a la gent que voti als partits més
minoritaris, ja que sempre he criticat el bipartidisme, i a més, crec que la
feina dels membres dels partits minoritaris que estan a dins del Parlament, la
Generalitat... és importantíssima. Tot i així, els vots que es donen a partits
com el de la “Carmen de Mairena”, o que simplement no es donen per vagància, o
amb l’excusa de que és per “castigar” als polítics i a la “falsa democràcia”,
crec que al cap i a la fi, acaben castigant a tota la població, ja que són vots
que es podria haver endut un partit amb unes ideologies més properes a la persona
que efectua el vot, i en consonància, ajudar a que es puguin realitzar propostes
que podrien ser del seu grat.
Crec
que aquesta és la reflexió que pretén el capítol, tot i que cadascú pot treure
un significat propi. Haig de dir que el que no m’ha acabat de convèncer és el
capítol en si, no la reflexió que aquest persegueix, ja que crec que és una
reflexió molt bona en els temps que corren, on hi ha un descontentament de la
classe política per part de la societat, on els nostres representants segueixen
apostant per polítiques d'austeritat, i on la població veu que ningú pensa en
ella, crec que són factors que podrien dur a que aparegués un Waldo, i veure la
manipulació de la que podem ser sotmesos, en certa manera, ens fa estar més a l’aguait.
Ara
només podem creuar dits i esperar a que es decideixin a fer una tercera
temporada, ja que Black Mirror és una sèrie que fa reflexionar, cosa molt positiva
en els temps que corren.
