Estic segura que
molts de vosaltres haureu vist la pel·lícula “El diario de Noah”, doncs bé,
aquesta està basada en el llibre de Nicholas Sparks.
Tenint en compte
que he vist la pel·lícula mil i una vegades, la comparació entre aquesta i el
llibre ha estat inevitable. Per si algú encara no sap de que va, la sinopsi que
podem trobar a la contraportada d’aquest és la següent:
"...Noah Calhoun ha tornat de la guerra i intenta refer la seva vida. Ha començat per restaurar aquella antiga casa que sempre havia desitjat tenir, però el que més li costa és desfer-se d'aquell record, el record de l'Allie i de l'estiu de fa catorze anys. Ha passat molt de temps però la força d'aque
Haig de dir que em
pensava que el llibre m’arribaria més, sempre es diu que els llibres són
millors que les pel·lícules, però en aquest cas haig de confessar que el film està
molt aconseguit i que la història de l’Allie i d’en Noah atrapa des del minut
1. En canvi, el llibre si que és cert que enganxa i et permet entrar en la història,
però tenia l’esperança de que aprofundís més en els personatges i en la història
en sí. Aquest es centra sobretot en el retrobament entre la parella després de
14 anys, i passa de puntetes per l’estiu en que es van conèixer, la qual cosa m’ha
deixat un petit buit a dins.
No és un mal
llibre, el contrari, és una història d’amor explicada amb molt sentiment, sense
caure en cursileries i sense embafar, la qual cosa li agraeixo i ajuda a que entris
en la història i puguis gaudir d’ella. Gràcies això, i a que és un llibre de
230 pàgines (format butxaca), és perfecte per llegir al transport públic, ja
que és un llibre lleuger, fàcil i de lectura ràpida.
I per últim, només vull
confessar, que al final, tot i haver vist la pel·lícula, no vaig poder reprimir
les llàgrimes, així que si teniu ganes d’una lectura romàntica, però no
embafadora, us recomano que el llegiu, i si és possible, que ho feu abans de
veure la pel·lícula.
