Por qué los hombres no escuchan y las mujeres no entienden los mapas

“Por qué los hombres no escuchan y las mujeres no entienden los mapas” és un llibre escrit conjuntament pel matrimoni Pease. Aquest llibre ja comença advertint-nos que si som unes feministes extremistes no ens agradarà el que trobarem, la qual cosa, ja fa grinyolar. No perquè em consideri una feminista extrema, perquè sincerament crec que no ho sóc, sinó perquè un llibre que ja avisa des d’un primer moment d’això significa que segurament carregarà en contra de les dones. A més, ja ens diu que molts dels entrevistats no volien contestar les preguntes per tal de no ser acusats de sexistes, cosa que fa que s’instauri en el nostre subconscient la idea de que no sortiríem ben parades si aquests parlessin obertament.

Tot i així, no vaig prendrem aquest començament com una amenaça. A aquesta conclusió he arribat un cop finalitzat el llibre i “investigat” una mica.

Bé, la sinopsis del llibre diu així:

"Existen problemas que llevan siglos confundiendo a hombres y mujeres. Los Pease se sirven de los más novedosos descubrimientos científicos sobre el cerebro, de los estudios sobre los cambios sociales, de la biología evolutiva y de la psicología para enseñarle a sacar el máximo partido de sus relaciones o, empezar a comprender de qué planeta viene su pareja."

Què dir d’aquest llibre? El principi enganxa, et treu algun somriure de tant en tant per algunes bromes sobre els actes dels diferents sexes, i t’identifiques en alguns exemples que es plasmen. Tot i així, acaba sent repetitiu, les idees per les quals som d’una manera o d’una altre es van reiterant una vegada i una altre, la qual cosa, fa que perdi la força que té en un inici. A més, que els “nous descobriments científics” dels que fan gala deixen bastant a desitjar.

Personalment, al acabar el llibre em va deixar el regust de què les dones només som bones professionalment en el camp social, per dir-ho d’alguna manera, ja que des dels principis dels temps hem tingut el pes de la criança de les criatures i de la família, i que això ens ha fet desenvolupar-nos en aquesta direcció, i no en una altre. A més, en un moment del llibre es fan la pregunta si podem millorar la nostra habilitat espacial, i responen que sí, però que això ens costaria milers d’anys d’aconseguir, com si aquest desenvolupament no valgués la pena treballar-lo perquè no hi haurà un resultat a curt termini.  

Sincerament, no m’ha deixat un bon regust, no sabia ben bé què era el que em tirava enrere exactament, fins que vaig “googlejar” el nom dels autors, i vaig trobar una entrevista i alguns comentaris de l’Allan, on aquest d’una manera còmica deia que les dones l’únic que volíem era atrapar a un home que ens pogués mantenir i comprar-nos tot allò que volíem, que l’únic que buscàvem eren els seus recursos. La qual cosa, va fer que totes les peces del puzle acabessin encaixant, i tots els dubtes i les sospites que m’havien sorgit al llegir-lo, agafessin sentit.