Llocs que et fan perdre el fil

Tornada de la Setmana Santa (d'acord, vaig tornar dimarts però fins avui no m'he posat a escriure) se'm passa pel cap si sóc l'única que té un indret que encara que s'ho proposi, quan està allà, és incapaç de seguir amb els seus hobbies habituals (llibres, sèries, xarxes socials...).

Per mi, aquest indret és un petit poble perdut del Berguedà, que regento abans de tenir memòria i que em transporta a una altre realitat. Quan estic allà, la meva vida és el carrer, la meva família són les persones que hi conviuen i el meu entreteniment són les converses i les muntanyes del voltant.

Passo el mínim temps a casa i abandono els llibres començats a dins la maleta, els quals com una il·lusa transporto des de Barcelona amb la fe cega que tindré algun moment per endinsar-me entre les seves pàgines.

Per aquest motiu, els dos llibres que estic llegint segueixen a la meitat, m'he estat dues setmanes sense obrir-los, una estant al poble, i l'altre físicament a Barcelona però amb el cap encara a Sant Corneli (sí, aquest és el culpable de tot).

Avui prometo tornar-me a endinsar en ells, tot i que això suposi acceptar que ja he tornat als fums de la ciutat, al seu ritme trepidant i el seu soroll artificial. No em mal interpreteu, per molt que digui, no podria viure sense la ciutat, però tot i així, sempre hi haurà un regust amarg en la seva tornada.