21 de Març: Dia Mundial de la poesia

Sincerament, no sóc lectora de poesia, mai m'ha cridat l'atenció llegir-me un llibre de poemes, tot i així, si hagués de dir-ne un que em va captivar i impactar en el seu moment, i que actualment segueix posant-me els pèls de punta, seria un poema que es pot trobar just a l'inici del llibre "Si això és un home" de Primo Levi. Aquest llibre és un dels pocs llibres que sent d'obligada lectura a l'escola me'l vaig llegir amb ganes, i me'l vaig acabar. Però començant amb aquest poema, qui es podia resistir? Aquest diu així:

Els que viviu segurs

a les vostres cases escalfades.

Els que trobeu en tornar al vespre 

el sopar calent i cares amigues: 

Considereu si això és un home, 

qui treballa en el fang, 

qui no coneix la pau, 

qui lluita per un tros de pa, 

qui mor per un sí o per un no. 

Considereu si això és una dona, 

sense cabells i sense nom, 

sense forces per recordar. 

Els ulls buits i el ventre fred, 

com una granota a l'hivern. 

Penseu que això ha passat: 

Us confio, aquestes paraules. 

Graveu-les al vostre cor 

quan sigueu a casa o aneu pel carrer, 

quan us fiqueu al llit o us lleveu; 

Repetiu-les als vostres infants. 

O que se us ensorri la casa, 

la malaltia us impossibiliti, 

els vostres fills us girin la cara.