Black Mirror: Temporada 2

Aquesta setmana ha tornat a les pantalles amb la seva segona temporada, la gran sèrie Black Mirror.

Per a qui no estigui familiaritzat amb aquesta, és una sèrie britànica creada per Charlie Brooker, actualment de dues temporades que contenen, cada una, tres capítols independents i auto-conclusius, el que significa que pots gaudir d'aquests aleatòriament sense seguir un ordre establert. Pel que fa a la temàtica que segueix, podríem dir que es basa en mostrar el impacte de la tecnologia en les persones i en la societat en general. Això ho realitza ajudant-se del humor negre i fent una caricatura de com la tecnologia domina les nostres vides. Per tant, és una sèrie que cada capítol impacta a la persona i fa reflexionar sobre on podem arribar si la tecnologia segueix avançant, i creieu-me quan us dic, que el futur no és gens agradable.

Els que us pregunteu l’origen del nom de “Black Mirror”, només us heu d'imaginar les pantalles apagades que ens abdueixen dia a dia, és a dir, les dels televisors, les dels mòbils, tablets, ebooks... i allà trobareu la resposta.

Un cop introduïda la sèrie, parlaré sobre la segona temporada, la qual com bé he dit ha arribat a les pantalles aquesta setmana, per ser més precisa l’11 o el 12 de Febrer, i consta de tres capítols, la durada dels quals serà aproximadament com els de la primera, és a dir, d'uns 50 minuts cada un. Personalment, jo em miro la sèrie per Series.ly, on es pengen els capítols amb molta rapidesa i amb bastant bona qualitat.

Bé, el primer capítol que trobem porta el nom de “Be right back” (Ja retorno/vinc), i ens mostra l’existència d'una aplicació que és capaç de recollir tots els missatges i publicacions que una persona ha posat a la xarxa, i reproduir així, la seva manera de parlar i de fer, atorgant-nos la possibilitat de parlar amb la persona un cop aquesta hagi mort.

Només he trobat el tràiler en anglès, però estic segura que sereu capaços d'entendre'l. 

És difícil explicar les sensacions que aquest capítol desperta a la persona, en aquest sentit segueix la línia de la sèrie, ja que en tots els capítols et veus en part reflectida i acabes sentint empatia amb els protagonistes i amb les situacions en la que es veuen aquests immersos. Realment, aquest capítol, fa una reflexió molt forta sobre la nostra addicció a les xarxes socials, i sobre com podrien encaixar aquestes en els sentiments tan intensos que experimentem quan ens trobem amb la pèrdua d'una persona estimada. És difícil saber com actuaríem davant de la possibilitat de poder acomiadar-te d'una “persona” (o de l’ombra del que era aquesta) que ha passat a millor vida sense donar-nos l'oportunitat de dir l'últim adéu o tot el que no li hem dit.

Per finalitzar, només esmentar que el pròxim capítol porta el nom de “White Bear” (L’ós blanc), i el que donarà per acabada la temporada s’anomena “The Waldo moment” (El moment de Waldo).