La pel·lícula “La decisión de Anne” està basada en el llibre “My sister’s
Keeper”,
la qual ens convida a reflexionar sobre el dilema moral que planteja
l’existència dels anomenats “bebès de
disseny” o “bebès medicament”,
mitjançant la vida d'una parella que es veu obligada a concebre una filla in
vitro (Anne), per tal de que aquesta
sigui una perfecta donant per contrarestar les malalties de la seva germana (Kate), la qual pateix un greu cas de
leucèmia promielocítica, i a qui li haurà de donar sang i medul·la òssia. Però
quan Anne compleix 11 anys, i després d'haver experimentat un gran nombre de
proves i d'intervencions per tal de beneficiar la salut de la seva germana,
presenta una demanda contra els seus pares per tal d'aconseguir l’emancipació
mèdica i no haver de donar així, un ronyó a la Kate.
A continuació,
deixaré de banda la pel·lícula i em centraré amb el dilema moral que planteja,
és a dir, el dels “bebès medicament”.
Cal esmentar, que
aquesta situació la defineixo com a un dilema moral, ja que la persona es troba
davant d'un conflicte no previst que té només dues alternatives, i les dues
poden ser perfectament defensables. A més, la tria d'una o d'una altre opció,
es podria relacionar directament amb els valors que té la persona en qüestió,
posicionant-la així, en un conflicte moral que ha de solucionar en un espai de
temps bastant curt.
La qüestió en
aquest dilema, és si podríem dir que és ètic o no tenir un fill per un fi
concret, ja que aquesta decisió, està més dirigida a la necessitat de tenir un
fill amb unes característiques determinades que serveixin per curar a un altre,
que per a ampliar la família en si. Això pot portar a un seguit de
conseqüències que poder no es paren a pensar en un primer moment, ja que la
necessitat urgent de solucionar un problema actual, no deixen veure ni
imaginar-se possibles problemes futurs.
Hem de pensar que
és crear un nen, i atenció amb la paraula crear, ja que no és el mateix tenir
un fill, que crear-lo, hem de ser conscients que aquest nen serà dissenyat
genèticament amb unes característiques específiques per tal de ser totalment
compatible amb l’altre persona, descartant en el procés a un seguit d'embrions
no aptes per l’objectiu a assolir.
Aquest fet ens
porta a preguntar-nos si hi haurà alguna conseqüència futura, el fet de que
aquest nen sàpiga que va ser tingut amb un objectiu tan establert i marcat,
crea en ell ja una predisposició obligada a curar i ser donant del seu germà,
la qual cosa porta a pensar si realment en al llarg de la seva vida ha tingut o
tindrà mai l’elecció de decidir, ja que des de la seva creació ja tenia un
objectiu imposat, i si es nega o per la circumstància que sigui la donació no
surt bé, l’objectiu que li ha seguit durant tota la seva vida no serà assolit,
la qual cosa, podria esdevenir a portar-lo a una crisi d'identitat o de
frustració. Però això no és
l’únic, la pregunta que es farà al llarg de la seva vida, és si els seus pares
l’haurien tingut si no necessitessin una cura pel seu germà, a més, tindrà a
sobre la responsabilitat de la vida de l’altre, la qual cosa ha d'influir d'una
manera o una altre en la seva vida.
Cal esmentar, que
ningú nega que els pares se l’estimaran igual que a l’altre i que li mostraran
el mateix afecte, però lo difícil no és això, sinó el fet de explicar-li a ell,
que ho entengui i que s’ho cregui.
Per altre banda,
s’ha d'entendre la necessitat que tenen uns pares a esgotar totes les opcions
que hi hagi per tal de salvar a la seva filla, jo en el seu lloc faria el mateix. En la vida és un contrasentit
que uns pares hagin d'enterrar a un fill, aquest fet no segueix el cicle normal
de la natura, i això, juntament a que és un ésser estimat, fa que sigui tan dur i
que es lluiti amb tantes forces i es portin a terme totes les alternatives per
tal de que això no passi. En un moment així,
és difícil afirmar que s’han estudiat totes les conseqüències, i que és una
elecció triada des del raonament i no només un acte portat pels sentiments i la
desesperació.
I és que, no podem
oblidar que per trobar el nen compatible, s’han hagut de descartar un gran
nombre d'embrions que no tenien aquelles característiques específiques que el
catalogaven com el nen perfecte per aquest cas en concret, és a dir, que
embrions que haurien estat futures persones si haguessin seguit amb el procés
normalitzat, són congelats, o en els millors dels casos, destruïts i sacrificats.
Les investigacions
científiques han progressat amb els anys, ajudant així a salvar nombroses vides
gracies els seus avanços, però on està i on posarem el límit?
Els “bebès de
disseny” ja han arribat al món com explica Kleiner Keith en el seu article “Designer Babies: Like it or not, here theycome”.
Això, comporta que en diferents centres, com per exemple en “The fertility Institud”,
porten a terme fertilitzacions controlades, on només tiren endavant alguns
embrions, fent que els pares puguin assegurar-se que el seus fills no tinguin
cap trastorn específic o no hi hagi alguna anomalia genètica que pugui afectar
al fill o a l’embaràs, però a més, els pares també poden triar de quin gènere
volen el seu fill, és a dir, si volen que sigui masculí o femení.
I jo, davant
d'aquest fet i amb l’arribada dels descobriments genètics, em pregunto si no
estem començant a construir una societat destinada a acabar com la de la
pel·lícula de “Gattaca” (1997).
Gattaca, presenta un
món on és possible la selecció genètica extrema, de manera que mitjançant la
manipulació genètica, les tares i les malalties hereditàries es veuen
eradicades, la qual cosa, deixa en segon terme aquelles persones concebudes pel
mètode tradicional, ja que tenen gens amb possibilitat de desenvolupar-se i
causar en ells una futura malaltia, és a dir, no són perfectament ni
potencialment sans, la qual cosa, els identifica com a persones “no vàlides” per segons quines
professions.
Arribats en aquest
punt, cal preguntar-nos, si aquestes manipulacions genètiques no alteren el
curs normal i lògic de la naturalesa, i si en un futur, aquestes pràctiques
poden tenir conseqüències.
Tots aquests
descobriments i avanços que van sorgint, van dirigits a intentar solucionar
totes aquelles imperfeccions que té l’ésser humà, és a dir, a prevenir totes
aquelles malalties que poden ser un problema futur, així, que podríem inclús
atrevir-nos a dir, que el que es busca és la nostra pròpia perfecció, és a dir, una
persona amb una salut impecable.
...I perquè ens hauríem d'aturar aquí, si a més,
podem aconseguir que una persona tingui una intel·ligència elevada i un físic
envejable?...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada