"The
Waldo Moment" és el tercer i últim capítol de la segona temporada de Black
Mirror, per mi el més fluix d'aquesta.
El
capítol ens fa una crítica a la política i a la manipulació que pot rebre la
societat en general mitjançant programes i personatges televisius. Aquest
tracta sobre un programa de televisió que crea un dibuix animat (Waldo), el
qual, critica als líders dels partits polítics que estan en plena campanya, cosa
que fa que sigui seguit per una gran massa de gent. Al tenir tanta popularitat,
el seu equip opta per fer-lo candidat a les eleccions. I fins aquí puc llegir
sense fer spoilers, tot i així, us deixo el tràiler del capítol amb anglès, per variar.
Com
he dit, per mi és un dels capítols més fluixos de la sèrie en si, juntament amb
el segon de la primera temporada que se’m va fer bastant pesat i monòton, i a més,
no em va impactar tant com els altres.
En
aquest, més que una crítica futurista veig més una crítica del present, i dels “vots
perduts” que podent fer que la balança s’inclini cap un cantó o l’altre, al
donar-los a un “partit inútil” poden acabar ajudant a que aquesta balança es
decanti cap a un candidat que beneficiï menys al poble, perjudicant així, a
tota la societat. Amb això, no vull criticar a la gent que voti als partits més
minoritaris, ja que sempre he criticat el bipartidisme, i a més, crec que la
feina dels membres dels partits minoritaris que estan a dins del Parlament, la
Generalitat... és importantíssima. Tot i així, els vots que es donen a partits
com el de la “Carmen de Mairena”, o que simplement no es donen per vagància, o
amb l’excusa de que és per “castigar” als polítics i a la “falsa democràcia”,
crec que al cap i a la fi, acaben castigant a tota la població, ja que són vots
que es podria haver endut un partit amb unes ideologies més properes a la persona
que efectua el vot, i en consonància, ajudar a que es puguin realitzar propostes
que podrien ser del seu grat.
Crec
que aquesta és la reflexió que pretén el capítol, tot i que cadascú pot treure
un significat propi. Haig de dir que el que no m’ha acabat de convèncer és el
capítol en si, no la reflexió que aquest persegueix, ja que crec que és una
reflexió molt bona en els temps que corren, on hi ha un descontentament de la
classe política per part de la societat, on els nostres representants segueixen
apostant per polítiques d'austeritat, i on la població veu que ningú pensa en
ella, crec que són factors que podrien dur a que aparegués un Waldo, i veure la
manipulació de la que podem ser sotmesos, en certa manera, ens fa estar més a l’aguait.
Ara
només podem creuar dits i esperar a que es decideixin a fer una tercera
temporada, ja que Black Mirror és una sèrie que fa reflexionar, cosa molt positiva
en els temps que corren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada