Tres Distòpies

Pels no familiaritzats amb el terme, una distòpia és una utopia negativa, així que és lo contraposat a una societat ideal, una societat opressiva, totalitària i indesitjable.

Podríem dir que hi ha tres distòpies en l’àmbit literari que són imprescindibles, aquestes tenen en comú un Estat que controla, manipula i amaga informació a la societat. Amb aquests tres termes podríeu pensar que estan narrant el present, però no, en aquestes realitats l’individu no té cap tipus de llibertat, ni de pensament ni d'acció, són titelles a les mans dels governs que fan amb ells el que volen, posant com a excusa, l’evolució i la perduració de l’ésser humà.

La primera distòpia que us presento és una de les més conegudes, i d'on van treure el nom del reality televisiu que per molt que em pesi, persisteix any rere any.

Títol: 1984

Autor: George Orwell

Pàgines: 266

Editorial: Circulo de lectores

En ella podem trobar un Estat omnipresent encapçalat pel seu líder, el qual és anomenat el “Gran Hermano”, en el qual tots els individus són controlats per les “telepantallas” les 24h del dia, no tenen dret ni a una llibertat de pensament íntim, i inclús, s’ha creat una nova llengua, la “Neolengua”, la qual és una simplificació d'aquesta, per tal d'evitar diversitat de paraules i el treball del pensament, i així, poder controlar amb més facilitat a la població.

Text destacable:

...Para el futuro o para el pasado, para la época en que se pueda pensar libremente, en que los hombres sean distintos unos de otros y no vivan solitarios.... Para cuando la verdad exista y lo que se haya hecho no pueda ser deshecho: Desde esta época de uniformidad, de este tiempo de soledad, la Edad del Gran Hermano, la época del doblepensar... ¡Muchas felicidades!...

La següent distòpia porta el nom de la temperatura a la qual el paper es crema, i va inspirar el títol del documental "Fahrenheit 9/11" de Michael Moore.

Títol: Fahrenheit 451

Autor: Ray Bradbury

Pàgines: 176

Editorial: DeBolsillo

Aquesta distòpia ens mostra un futur on els bombers tenen la missió de provocar incendis per tal de cremar llibres, ja que la lectura està terminalment prohibida. Com en 1984, el pensar és un perill, i la lectura incita a exercitar el cervell, la qual cosa, impedeix ser feliç.  El protagonista, Montag, és un bomber que un dia es troba amb una noia bastant peculiar, Clarice, i que aquesta li farà qüestionar tota la seva vida i el sistema en si.

Text destacable:

...Cuando muere, todo el mundo debe dejar algo detrás. Un hijo, un libro, un cuadro, una casa, una pared levantada o un par de zapatos. O un jardín plantado. Algo que tu mano tocará de un modo especial, de modo que tu alma tenga algún sitio a donde ir cuando tú mueras, y cuando la gente mire ese árbol, o esa flor que tú plantaste, tú estarás allí. "No importa lo que hagas, en tanto que cambies algo respecto a como era antes de tocarlo, convirtiéndolo en algo que sea como tú después de que separes de ellos tus manos...

I per últim, una distòpia que el seu títol obté l’origen del V acte de l’obra “La tempestad” de William Shakespeare, quan la Miranda pronuncia el seu discurs.

Títol: Un mundo Feliz

Autor: Aldous Huxley

Pàgines: 256

Editorial: DeBolsillo

Aquesta ens mostra una societat on el desenvolupament de la tecnologia reproductiva permet el cultiu humà, fent així, que cada persona que neix ja tingui uns objectius, uns desitjos, unes habilitats i unes expectatives marcades, atorgant-li així, un futur planificat que ajudarà a mantenir una societat totalment organitzada. A més, la humanitat és saludable, desenfadada, sense cap tipus d'enveja, i les guerres i la pobresa han estat eradicades. Lo dolent, és que tot això, ho han pogut aconseguir sacrificant moltes altres coses igual d'importants, com són la família, la diversitat cultural, l’art, la ciència, la literatura, la religió i la filosofia, entre d'altres.

Text destacable:

...La felicidad real siempre aparece escuálida por comparación con las compensaciones que ofrece la desdicha. Y, naturalmente, la estabilidad no es, ni con mucho, tan espectacular como la inestabilidad. Estar satisfecho de todo no posee el encanto que supone mantener una lucha justa contra la infelicidad, ni el pintoresquismo del combate contra la tentación o contra una pasión fatal o una duda. La felicidad nunca tiene grandeza...