...Asseguda al vell
porxo observaves el cel amb la mirada perduda, sobre les cames se’t podia distingir
el teu llibre preferit, aquell llibre que no et cansava mai, aquell amb un jove
vampir encapçalant la portada. Jo et mirava des de la finestra de la cuina, i en
aquell precís instant, vaig adonar-me que m’havies deixat, que el llop t’havia
tornat a engolir, aquell llop que et feia oblidar-ho tot, aquell que et
consumia per portar-te a la foscor més absoluta, aquell que et separava de mi,
i del món real.
Vaig apropar-me a
tu, vaig tocar-te el braç amb tendresa i la teva mirada em va traspassar, t’havies
anat, m’havies tornat a deixar... sol, en aquella casa vella que em recordava
els anys passats, quan encara estaves amb mi les vint-i-quatre hores del dia, i
no, un cop cada quatre mesos. Però això, s’havia acabat, vaig seure’m al
costat, vaig agafar-te el llibre i vaig començar a llegir en veu alta, seria l’última
lectura que féssim vius...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada