dimarts, 12 de març del 2013

La vacant imprevista de J. K. Rowling

Abans de començar vull deixar clar que sóc una d'aquelles lectores que van néixer gràcies al món de Harry Potter i al revolt que aquest va tenir. Potser és per això que em feia por començar aquest llibre, ja que era conscient que tenia a l’autora idealitzada, i això, podia ser un factor molt negatiu a l'hora d'endinsar-me en la lectura d'un nou llibre seu, el qual, no tenia res a veure amb el món màgic que em va empènyer a aficionar-me als llibres.
Tot i que La vacant imprevista va sortir a la venta simultàniament en català i en castellà el 19 de desembre, no és fins a finals de febrer que em decideixo a començar-lo, la qual cosa, em va atorgar temps suficient per acabar d'intentar fer baixar a l'autora al món terrenal i poder fer una lectura i una crítica el més objectiva possible. 

La vacant imprevista és la primera novel·la de Rowling dirigida al públic "adult", aquesta ha tingut nombroses crítiques, i com és normal, no totes han estat positives, però això no ha impedit que les ventes d'aquest el posessin entre els primers llibres més venuts de Gener. 

L'història d'aquesta novel·la es situa en un petit poble d'Anglaterra, anomenat Pagford, on inesperadament mor un regidor de l'ajuntament (Barry Fairbrother), deixant així, una plaça vacant que pot ser decisiva pel futur del poble. 
Aquest sobtat esdeveniment impacta a tota la població, i fa que les desaveniències entre els habitants d'aquest s'intensifiquin i prenguin més força, ja que s'origina una lluita per tal d'ocupar el lloc que ha quedat vacant a l'ajuntament. Així, Rowling amb aquesta novel·la, ens mostra tant els problemes familiars com els problemes socials existents en una petita localitat, mitjançant un conflicte polític.

Cal esmentar que en les primeres 100 pàgines, Rowling se les passa presentant cada família que resideix a Pagford, tros que resulta avorrit, pesat i força confús, però un cop ha passat aquest tram, la història o millor dit alguns personatges comencen a despertar algun interès, com la personalitat d'en Fats, un adolescent revel amb una visió del món molt particular; la dura vida de la Krystal, una noia que viu al barri baix del poble (Els Fields), amb mare drogoaddicta i al càrrec del seu germà petit; la Kay, la treballadora social que porta el cas de la Krystal; per posar alguns exemples concrets.

Tot i que la novel·la es catalogui per a adults, és convenient deixar constància que és perquè en alguns casos s'usen paraules grolleres, hi ha alguna escena de sexe (les quals, deixen bastant a desitjar) i mostra una realitat força crua, tot i així, crec que és completament viable com a lectura per adolescents. A més, cal esmentar que en aquest llibre, els joves tenen un protagonisme amb molt de pes i moltes de les seves accions tenen grans repercussions en el món adult, la qual cosa, fa que per mi segueixi havent una essència de la Rowling de Harry Potter en aquest.

Podria destacar molts aspectes importants que es mostren en aquest llibre, però no acabaria, així que numeraré 10 per tal de no fer una entrada quilomètrica:

  1. Temàtiques com el bullying, els maltractaments, les drogoaddiccions, la delinqüència, la pubertat, la immigració, els prejudicis, les traïcions... omplen les pàgines de "La vacant imprevista".
  2. Critica a les xarxes socials i a l'anonimat que aquestes permeten.
  3. Critica als Treballadors Socials que només veuen als pacients com simples números de casos i elogia als que s'impliquen. 
  4. Critica a la política i a les competències territorials: Com tothom intenta treure's el problema de sobre, com es posa la crisi com excusa per retallar en l'àmbit social.
  5. Critica les accions de les persones, com per sentir-nos millor som capaces de fer mal als altres i de divertir-nos amb el patiment aliè.
  6. Egoisme vs Pensament social: Com es responsabilitza i es culpabilitza a la gent amb problemàtiques de totes les dificultats que s'esdevenen.
  7. Problemes socials vs Problemes personals: Els dos s'influencien a l'un a l'altre, no podem evitar ni amagar cap dels dos, hem d'afrontar-los i lluitar per solucionar-los.
  8. La universalitat dels secrets personals i amagats: Siguis de la classe social que siguis, de l'edat que tinguis, de l'ètnia que siguis... tothom té secrets inconfessables, i aquests poden tenir una gran influència en els teus actes i pensaments.
  9. Els grans somnis trencats de cada un: A vegades les expectatives de futur no es compleixen, a vegades les accions per arribar a un lloc en concret es veuen aniquilades de cop per causa d'un esdeveniment inesperat, no sempre s'assoleix el que es vol però aquella ombra del futur no assolit et pot perseguir en el teu present.
  10. I per acabar, la hipocresia de la societat, les mentides dites amb un somriure fals, les xafarderies que emmetzinen el nostre dia a dia... totes elles tenen un paper vital en "La vacant imprevista".
Sincerament, és un llibre que ha costat que m'atrapés, però un cop ho fa és com obrir una porta a reflexions molt reals, és com entrar en un món que està a la cantonada de casa. Cal esmentar que la cruesa i la foscor que envolta el llibre, els personatges i les històries no deixen que t'identifiquis en un personatge en concret, però sí, en algunes accions, en alguns pensaments o en algunes ideologies que aquests encarnen en algun moment donat. Per tant,  tot i que és un llibre que es podria haver estalviat bastantes pàgines, que té una introducció massa llarga i pesada, i que no es caracteritza per ser un llibre d'acció, m'emporto un bon sabor de boca, i no entenc les crítiques tan destructives que li han fet algunes persones.

Personatge preferit: Fats.

Text destacable:
"Era curiós observar com sovint tot funcionava al revés de com et deien; començava a pensar que capgirar tots i cadascun dels coneixements adquirits era l'única manera de trobar la veritat. Volia travessar laberints foscos i lluitar amb l'estranyesa amenaçadora que hi habitava; volia esberlar la beateria per deixar al descobert la hipocresia; volia trencar tabús i esprema'n els cors sanguinolents per extreure'n saviesa; volia assolir un estat de gràcia amoral i tornar a ser batejat en la ignorància i la senzillesa."

2 comentaris:

  1. Una molt bona crítica. Estic totalment d'acord amb tu, encara que a mi em segueixen agradant més els Harry P.

    ResponElimina
  2. @Jomateixa: Moltes gràcies pel teu comentari, he començat el blog fa poc i és la primera crítica que faig a un llibre, així que m'alegra que t'hagi agradat! Coincideixo amb tu, no supera HP, però crec que es va arriscar allunyant-se del món màgic i que li ha sortit força bé el llibre.

    ResponElimina